ESPAIS

ESPAIS

Prem sobre l'apartat desitjat per a veure l'espai detalladament.

El primer poblament conegut a Petrer es data en el període neolític, fa uns 6.500 anys, amb jaciments com els de l'Almorxó, El Chorrillo i Xop, situats al costat del curs del riu Vinalopó.

La cultura ibèrica va sorgir del contacte de la població autòctona situada a la costa mediterrània peninsular amb les civilitzacions fenícia i grega.

Els vestigis de la cultura romana a Petrer els tenim repartits en diversos jaciments del terme municipal, i es daten entre els segles I i VI d. C.

La primera evidència a Bitrir, que així es deia Petrer en aquesta època, va ser la troballa casual d'una moneda de plata de l'emir Abd al-Ramhan I (785-786 d. C.).

La conquesta cristiana va comportar el pas al Petrer mudèjar, amb un règim feudal, modificacions al castell i l'ampliació del recinte urbà.

Durant el segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, Petrer era un poble principalment agrari.

El sud-est peninsular va ser l'últim territori controlat pel Govern de la II República.

Les tradicions són un element fonamental del patrimoni cultural. Alguns dels seus exemples són les festes relacionades amb el foc com rodar les falles anunciant l'arribada dels reis mags, o la foguera de Sant Antoni.

Al llarg dels segles, en l'ampli terme municipal de Petrer que abasta 104 km² a la vall mitjana del riu Vinalopó, s'han establit pobladors des de la prehistòria fins als nostres dies.

Dámaso Navarro Guillén (1946-1978) va ser l'impulsor i animador del Grup Arqueològic Petrerí, un grup de joves procedents de diferents associacions que van tindre interés per buscar les restes materials dels antics habitants de Petrer.