AyudaTurismeValencia-QCalidad_1

El Museu rep una subvenció de Turisme Comunitat Valenciana per a la Q de Qualitat Turística

Divendres passat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava la resolució del president de Turisme Comunitat Valenciana, amb la concessió de les ajudes a les entitats locals dirigides a la millora i la competitivitat dels recursos i destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana, entre les quals es trobava Petrer.

Al costat de la important dotació rebuda per la Tourist Info de Petrer, el Museu Dámaso Navarro també va rebre una ajuda per a obtindre la certificació de qualitat turística, en concret la norma UNE 302002. Museus per a garantir l’excel·lència de la prestació dels serveis que s’ofereixen als visitants, tant en la pròpia visita al museu com en les activitats que oferim en el museu.

El cost d’adherir-se al programa de qualitat turística que atorga l’Institut de Qualitat Turística Espanyola (ICTE) i els honoraris de l’auditoria per una empresa homologada sumen 1.597,45 €, obtenint l’Ajuntament de Petrer el 50% d’aqueixa quantitat. A més, també s’ha sol·licitat la nova certificació creada pel ICTE denominada Safe Tourism, en la qual se certifica que les institucions que la tinguen compleixen amb les condicions de prevenció òptimes en aquesta situació d’emergència sanitària.

Actualment són molt pocs els museus a nivell estatal que compten amb aquesta marca de qualitat, i a la nostra província sol la tenen el MARQ, el Museu Valencià del Paper de Banyeres de Mariola, i el Museu de Cantereria d’Agost, encara que esperem que a final d’any, també el Museu Dámaso Navarro puga comptar amb ella.

Acueducto_SanRafael_restauración2020_01

Petrer prepara una actuació de conservació en l’aqüeducte de Sant Rafael

La regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Petrer prepara per a després de l’estiu una actuació de conservació de l’aqüeducte de Sant Rafael, un dels béns d’interés cultural del municipi.

Segons ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni, Fernando Portillo, “després de l’erosió del terreny de rambla a causa de les pluges, sobretot les de 2019, hem decidit dur a terme una actuació de consolidació per a la conversa dels tres arcs dels sis que en el seu moment va tindre l’aqüeducte, a més de millorar la imatge de la zona”.

El projecte “Consolidació del BIC aqüeducte de Sant Rafael i del seu entorn en rambla”, redactat pels tècnics de l’Oficina Tècnica d’Urbanisme i del Museu Dámaso Navarro, té un pressupost de 43.709,89 euros, sol·licitant-se a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport una subvenció per a tal fi.

En concret, els treballs consistiran en l’adequació del llit de la rambla amb la neteja de matolls i el rebaixe del llit, que s’emplenarà de formigó, i es crearà un dic per a canalitzar l’aigua de les pluges torrencials i que no es queden retingudes en el monument; el reforç del pilar central que és el que està més afectat per la pèrdua de farciment en la seua base; el recrescut d’un dels pilars de l’aqüeducte derrocats fa segles per a marcar la seua situació; l’arranjament de l’escala per a accedir al llit i la creació d’un panell informatiu per a informar del valor patrimonial de l’aqüeducte.

Per part seua, el director del Museu Dámaso Navarro, Fernando Tendero, ha oferit alguns detalls històrics de l’aqüeducte, indicant que forma part d’una important obra d’enginyeria hidràulica portada cap a la fi del segle XVI i que va estar en ús fins a finals del segle XVIII. La seua construcció canalitzava l’aigua del brollador de Santa Bàrbara, en el terme municipal de Petrer, fins a la vila i el castell d’Elda. Per a salvar l’important desnivell de la rambla de Puça, d’aproximadament trenta metres d’amplitud i huit metres d’altura, es va construir l’aqüeducte. Els estudis de la professora de la Universitat de València, Sabina Asins, demostren que la construcció del primer aqüeducte va finalitzar l’any 1583. L’obra va ser realitzada per Guillem Pasqual de Jaca, fuster e mestre de fer molins. Entre 1616 i 1622 es van realitzar unes labors de canalització, i en 1663, va caldre reconstruir part de la conducció hídrica. L’investigador *eldense Fernando Matallana va localitzar l’expedient de reconstrucció de l’aqüeducte iniciant l’obra en 1783, aprofitant els pilars de pedra existents de l’obra de 1583. Segons aquest autor, en 1796 una inundació va derrocar l’aqüeducte i ja no es va tornar a reconstruir malgrat existir projectes posteriors per a això. Al començament de la dècada dels huitanta del segle XX va caure un dels arcs més pròxim al barri de Sant Rafael, i des de llavors només es conserven tres arcs dels sis dels quals constava, sent la imatge actual.

Des de 1981, l’aqüeducte és monument històric artístic, o com es recull en la legislació vigent bé d’interés cultural (BIC), sent aquesta la màxima figura de protecció del patrimoni cultural al nostre país.