El passat romà de Petrer emergeix. Els treballs arqueològics que des de fa unes setmanes s’estan duent a terme en la plaça de Baix han tret a la llum unes construccions romanes datades, presumiblement, entorn del segle V, mancant concretar aquesta datació quan es realitze l’estudi de les restes recuperades.
“Si fa una setmana aproximadament parlàvem de la troballa d’una séquia de Bitrir, la població islàmica datada entorn del segle XIII, els treballs arqueològics han continuat amb més sorpreses, ja que davall d’aqueix estrat es va descobrir un mur romà”, ha informat el regidor de Patrimoni i Cultura, Fernando Portillo.
L’edil ha explicat que, arran del descobriment d’aquest mur, “decidim ampliar el tast per a veure fins a on es prolongava i hui dia podem dir que no sols tenim un mur romà, sinó que correspon a diverses habitacions d’una construcció encara per determinar, per la qual cosa hem de continuar excavant per a obtindre més informació”.
Fernando E. Botiguer, director del Museu Dámaso Navarro, ha precisat que “correspon a un mur que delimita diverses dependències, en molt bon estat de conservació, ja que hem trobat les cantonades d’algunes d’aquestes”, afegint que “ens corrobora que, entorn del segle V, teníem ací una vila de grans dimensions, ja coneguda des de 1975 per la troballa del mosaic”. En sentit, Botiguer ha dit que “el mosaic que va aparéixer al carrer Constitució hauria pertangut a aquesta vila, i el que estem descobrint són les dimensions de la mateixa i el seu estat de conservació”.
El director del Museu de Petrer també ha apuntat, sobre la base dels fragments d’estuc pintats en roig trobats, que es tractaria d’una vila amb una certa riquesa “pels arrebossats de les parets de les estades i, sobretot, pel seu mosaic”.
Amb aquests treballs arqueològics, Petrer pretén continuar aprofundint en el seu passat romà centrat en Vila Petraria, el principal emblema de la qual, fins hui, és el mosaic, descobert l’11 de setembre de 1975 quan, en realitzar unes obres en la calçada del carrer Constitució, en aquells dies encara denominada 18 de juliol, va aparéixer el mosaic romà del segle IV-V d. C.
Fins hui, a més d’aquesta construcció romana i la séquia andalusina, cal recordar la troballa dels fonaments dels edificis derrocats per a la construcció de l’actual església de Sant Bartolomé, apòstol, canalitzacions d’aigües d’època contemporània, i les restes de la font existent en la dècada dels seixanta del segle passat.
