La regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Petrer prepara per a després de l’estiu una actuació de conservació de l’aqüeducte de Sant Rafael, un dels béns d’interés cultural del municipi.
Segons ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni, Fernando Portillo, “després de l’erosió del terreny de rambla a causa de les pluges, sobretot les de 2019, hem decidit dur a terme una actuació de consolidació per a la conversa dels tres arcs dels sis que en el seu moment va tindre l’aqüeducte, a més de millorar la imatge de la zona”.
El projecte “Consolidació del BIC aqüeducte de Sant Rafael i del seu entorn en rambla”, redactat pels tècnics de l’Oficina Tècnica d’Urbanisme i del Museu Dámaso Navarro, té un pressupost de 43.709,89 euros, sol·licitant-se a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport una subvenció per a tal fi.
En concret, els treballs consistiran en l’adequació del llit de la rambla amb la neteja de matolls i el rebaixe del llit, que s’emplenarà de formigó, i es crearà un dic per a canalitzar l’aigua de les pluges torrencials i que no es queden retingudes en el monument; el reforç del pilar central que és el que està més afectat per la pèrdua de farciment en la seua base; el recrescut d’un dels pilars de l’aqüeducte derrocats fa segles per a marcar la seua situació; l’arranjament de l’escala per a accedir al llit i la creació d’un panell informatiu per a informar del valor patrimonial de l’aqüeducte.
Per part seua, el director del Museu Dámaso Navarro, Fernando Tendero, ha oferit alguns detalls històrics de l’aqüeducte, indicant que forma part d’una important obra d’enginyeria hidràulica portada cap a la fi del segle XVI i que va estar en ús fins a finals del segle XVIII. La seua construcció canalitzava l’aigua del brollador de Santa Bàrbara, en el terme municipal de Petrer, fins a la vila i el castell d’Elda. Per a salvar l’important desnivell de la rambla de Puça, d’aproximadament trenta metres d’amplitud i huit metres d’altura, es va construir l’aqüeducte. Els estudis de la professora de la Universitat de València, Sabina Asins, demostren que la construcció del primer aqüeducte va finalitzar l’any 1583. L’obra va ser realitzada per Guillem Pasqual de Jaca, fuster e mestre de fer molins. Entre 1616 i 1622 es van realitzar unes labors de canalització, i en 1663, va caldre reconstruir part de la conducció hídrica. L’investigador *eldense Fernando Matallana va localitzar l’expedient de reconstrucció de l’aqüeducte iniciant l’obra en 1783, aprofitant els pilars de pedra existents de l’obra de 1583. Segons aquest autor, en 1796 una inundació va derrocar l’aqüeducte i ja no es va tornar a reconstruir malgrat existir projectes posteriors per a això. Al començament de la dècada dels huitanta del segle XX va caure un dels arcs més pròxim al barri de Sant Rafael, i des de llavors només es conserven tres arcs dels sis dels quals constava, sent la imatge actual.
Des de 1981, l’aqüeducte és monument històric artístic, o com es recull en la legislació vigent bé d’interés cultural (BIC), sent aquesta la màxima figura de protecció del patrimoni cultural al nostre país.
